Els nostres protagonistes estan desperts des de les 6 del matí i han viatjat de Lleida fins a Olesa de Montserrat per competir al Campionat de Catalunya de Tir amb Arc de la seva categoria.

Són amics, companys de club, entrenen junts. Fa més de cinc hores que competeixen i passades les dues del migdia encara han de disputar la darrera eliminatòria per aconseguir una medalla, l’un contra l’altre. Es diuen Marc i Ferran, però podrien ser la Júlia i l’Anna o el Jordi i l’Andreu. Podrien ser d’aquest club o de qualsevol altre. Això passa sovint en aquest esport, amics i companys enfrontats en una eliminatòria.

Són molt joves i la tensió és fa evident amb gestos i rostres. Riuen nerviosos, fan bromes i es justifiquen davant una possible derrota. El més gran, amb més experiència, no vol ni pensar que pot perdre, però tracta al seu company amb el màxim respecte. El més jove es treu la pressió de damunt abraçant al seu amic.

La resta de l’equip i familiars els miren i els animen, discretament per no posar-los més nerviosos. L’eliminatòria és emocionant, 1-1, 3-1, intent de remuntada i… al final un dels dos aconsegueix arribar als sis punts i guanya.

Tanmateix la imatge del cap de setmana, la que ens emociona, la que explica el que fan, el que són i el que poden arribar ser, la que dona sentit a tot el que fem és aquesta altra.

Qui ha fet més punts? Qui ha guanyat la medalla? Què són els punts? Què són les medalles? Tots dos seguiran entrenant, s’esforçaran per fer-ho millor, podran guanyar noves medalles. Aquest diumenge ho vau resoldre molt bé, amics, companys, comportament exemplar, carregat dels valors: un 10 en ple centre de la diana. El vostre premi, aquesta foto, no pas les medalles.

Enhorabona a tots dos!

 

Guardar